■ compunció

Partició sil·làbica: com_pun_ci_ó
Etimologia: del ll. compunctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Dolor punyent a la consciència produït per la sensació d’haver comès un pecat, d’haver causat un dany, etc.; remordiment.
  2. Penediment. Mots, llàgrimes, de compunció.