■ concessiu | concessiva

Partició sil·làbica: con_ces_siu
Etimologia: del ll. concessivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que expressa concessió.
  2. conjunció concessiva gramàtica Conjunció que introdueix una proposició concessiva, com ara encara que, per més (o molt) que, malgrat que.
  3. proposició concessiva gramàtica Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal, però que en definitiva la referma: encara que sigui car, ho comprarem.