■ condemnar

Etimologia: del ll. condemnare, íd., der. del ll. damnum ‘dany’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges l’han condemnat. Els condemnaven a galeres.
    2. per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs.
  2. transitiu per extensió Declarar (una cosa) mereixedora de condemna. La llei condemna el robatori. Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica.
  3. transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible. Ens condemneu a viure sense dignitat. Condemnar el poble a la ignorància.
  4. transitiu i pronominal especialment Damnar.
  5. transitiu Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible, jutjar adversament. Aquesta expressió és condemnada pels gramàtics.
  6. transitiu Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a la mort. No hi ha res a fer, els metges l’han condemnat.
  7. transitiu Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, per dolenta, etc. Condemnar un ferrocarril.
  8. transitiu Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar un portal.