■ coneixedor1
| | coneixedora

Partició sil·làbica: co_nei_xe_dor
Etimologia: de conèixer i -dor1 1a font: 1399, Metge
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que coneix. No soc coneixedor d’aquest fet.
  2. Que entén en alguna cosa. És un bon coneixedor de l’art.



    3. Vegeu també:
    coneixedor2