■ coneixença

Partició sil·làbica: co_nei_xen_ça
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. tenir coneixença de Estar informat d’un fet.
    3. venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de Informar-se, tenir notícia, d’un fet.
  2. plural Allò que és conegut, sabut, racionalment. En l’estat actual de les nostres coneixences. Posseeix unes coneixences universals.
    1. Relació, tracte, entre persones. Com que no hi havia gaire coneixença, no es feien gaire.
    2. ésser (algú) de la coneixença de Ésser conegut d’algú altre.
    3. fer coneixença amb (o fer la coneixença de) Esdevenir algú conegut d’algú altre.
    4. posar en coneixença Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra.
    5. tenir coneixença amb Tenir o haver tingut relació, tracte, una persona amb una altra.
  4. Conegut, persona amb la qual hom té o ha tingut tracte. Ampliar el cercle de coneixences. Té molta coneixença entre l’aristocràcia.
  5. a coneixença de locució prepositiva A coneguda de.