■ conhort

Etimologia: de conhortar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de conhortar o de conhortar-se;
    2. l’efecte.
  2. Allò que conhorta. Ell és el meu conhort.
  3. literatura Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa.