■ conjuntura

Compareu: conjectura
Etimologia: del b. ll. conjunctura, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Combinació fortuïta d’esdeveniments o de circumstàncies. Conjuntura favorable, desfavorable. Aprofitar la conjuntura.
  2. economia i ciències polítiques
    1. Conjunt dels components de la vida econòmica o politicosocial en un moment determinat.
    2. Situació que deriva d’una conjuntura.
  3. anatomia animal Articulació.