■ connex
| | connexa

Etimologia: del ll. connexus, -a, -um, participi de connectĕre ‘unir alhora’, i aquest, de nectĕre ‘unir’ 1a font: 1519
    adjectiu
  1. Lligat estretament amb una cosa de la mateixa natura. La cultura d’un poble va connexa amb la seva política. Idees connexes. Ciències connexes.
  2. topologia Dit de l’espai topològic les úniques parts obertes i alhora tancades del qual són el conjunt buit i el propi conjunt.