■ consistent

Etimologia: del ll. consistens, -ntis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que consisteix. Els seus béns, consistents en vinyes i prats.
  2. Que té consistència; sòlid, ferm. Una substància més consistent que la cera.
  3. lògica i matemàtiques Dit d’una teoria no contradictòria.