■ conspirar

Etimologia: del ll. conspirare, íd. 1a font: 1696, Dlac.
    verb intransitiu
    1. Tendir a un fi comú. Tots conspiraven al bé comú.
    2. per extensió Tot conspira contra seu.
  2. Concertar-se secretament per cometre un delicte, per fer caure el govern establert o per aconseguir un altre objectiu. Conspiraven contra la monarquia.