■ constituent

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ent
Etimologia: del ll. constituens, -ntis, participi pres. de constituĕre ‘constituir’
  1. adjectiu Que constitueix.
  2. masculí química Element que entra en la constitució d’un compost.
  3. adjectiu ciències polítiques Que té o s’atorga poder d’establir o de reformar una constitució.
  4. constituent immediat lingüística Cadascun dels constituents de nivell més baix que formen una construcció, de tal manera que entre cada constituent i la construcció no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermedi.