■ consuetudinari
| | consuetudinària

Partició sil·làbica: con_su_e_tu_di_na_ri
Etimologia: del ll. consuetudinarius, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu Que és de costum, que es funda en la consuetud o en el costum.