■ consumptiu
| | consumptiva

Partició sil·làbica: con_sump_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. consumptus, -a, -um, participi de consumĕre ‘consumir’ 1a font: s. XV, Cauliach
adjectiu Que té la propietat de consumir; destructiu.