■ contrarietat

Partició sil·làbica: con_tra_ri_e_tat
Etimologia: del ll. contrariĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Oposició entre dues coses. Contrarietat d’inclinacions, d’opinions, d’interessos.
  2. Allò que s’oposa a les intencions, els propòsits, etc., d’algú. Qualsevol contrarietat l’exaspera. Això és una contrarietat que no esperàvem.