■ coronar

Etimologia: del ll. coronare, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. transitiu Posar una corona (a algú), especialment com a insígnia de dignitat sobirana; investir de la dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Jesucrist, coronat d’espines. Coronar rei o emperador algú. Anaven amb mantells blancs, coronades de flors.
    2. transitiu figuradament Coronar la virtut. Això el corona de glòria.
    3. pronominal figuradament Coronar-se algú de glòria.
    1. transitiu Formar com una corona tot al voltant d’alguna cosa, adornar-ne la part superior. Tot de turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre.
    2. intransitiu per analogia medicina Començar a treure el cap el fetus en el moment del part. El nen ja coronava i la llevadora encara no havia arribat.
    3. coronar una posició tàctica Ocupar un cert objectiu.
  3. transitiu figuradament
    1. Completar, portar a perfecció. El fi corona l’obra.
    2. fusteria Repolir els contorns i les parts fusterejades per tal de completar una obra de fusteria.
  4. transitiu agricultura Podar tot el brancam (d’un arbre).
  5. pronominal mecànica Trencar-se les dents d’un engranatge.