■ corporificar

Etimologia: de corpori 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Donar cos a una cosa, especialment atribuir característiques de cos a un ésser o a una cosa espirituals. Corporificar un àngel.
    2. pronominal Prendre cos.
    1. transitiu Donar consistència sòlida a un cos fluid. Corporificar el mercuri.
    2. pronominal Les gotes de mercuri s’han corporificat en una sola massa.