■ costat1

Etimologia: de costa1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.
    2. especialment Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa. Tenir bons costats.
    1. La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d’un camí, d’un carrer. A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga.
    2. construcció naval Cadascuna de les dues bandes que formen el buc d’una embarcació: babord a l’esquerra i estribord a la dreta.
    1. Cadascuna de les cares oposades d’un objecte. Els dos costats d’una serralada, d’una muntanya. Aquesta moneda té en l’un costat el bust del rei i en l’altre costat l’escut d’Espanya.
    2. geometria Cadascuna de les línies que limiten una superfície. Els tres costats d’un triangle.
    1. Qualsevol part de l’espai al voltant d’un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d’on ve el vent. La ciutat era assetjada per tots costats.
    2. figuradament Aspecte, sentit, d’una cosa, en oposició amb els altres que pot tenir. Agafar les coses pel costat bo. Atacar algú pel seu costat feble.
    3. arts gràfiques Marge.
  5. figuradament
    1. Persona que protegeix o que ajuda. Tenir bons costats, un bon costat.
    2. Protecció, ajut.
    3. fer costat Ajudar algú, protegir-lo.
  6. al costat de locució prepositiva
    1. Prop de, a la vora de. Posar-se, estar, anar, al costat d’algú. Sota un arbre al costat de la font.
    2. figuradament Al costat del seu oncle, és més fàcil que faci bondat.
    3. En comparació de. Això no és res al costat del que ell et donarà.
  7. del costat de En direcció de.



    8. Vegeu també:
    costat2