■ coster | costera

Etimologia: de costa1 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu Que fa costa, rost.
    2. masculí Costa, pendent.
    3. venir coster figuradament Resultar difícil o molesta (una cosa).
    1. adjectiu Lateral. Les parts costeres.
    2. femení arts gràfiques Costat, part lateral d’un paquet, un feix o un altre embalum.
    3. masculí arts gràfiques Full de paper defectuós que va a la part superior o inferior de la raima per tal de protegir els altres fulls i que hom utilitza per a proves.
    4. fer coster No encertar el blanc.
  3. femení Costa, litoral.
  4. masculí fusteria Post serrada del cap d’un tronc que en una cara presenta el segment circular i la seva albeca.
  5. femení pesca En una nansa, cadascuna de les quatre nervadures que per tal de reforçar-la van del nanset de la boca al nanset de l’afàs.