■ cotitzar

Etimologia: del fr. coter, íd., amb influx de cotiser ‘imposar una contribució’, o potser del cast. cotizar, que té el mateix origen 1a font: 1888, DLab.
    verb
    1. transitiu Assignar el preu (d’un valor) en la borsa, (d’un article) en el mercat. Cotitzen aquest producte a un valor superior del que realment val.
    2. pronominal El cotó es cotitza a un preu elevat.
    3. transitiu figuradament Apreuar (alguna cosa).
    4. pronominal Avui les virtuts cíviques no es cotitzen.
  2. intransitiu En una recaptació, pagar cadascú la part que li ha estat imposada. En aquesta associació cotitzen tots els socis. Ja cotitzeu a la seguretat social?