■ creuera

Partició sil·làbica: cre_ue_ra
Etimologia: de creu 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
    1. Nom de diferents objectes disposats com el travesser d’una creu o en forma de creu.
    2. Creu formada per l’empunyadura de l’espasa i els dos braços.
    3. plural Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que hom posa entre les branques d’un arbre i serveixen per a agafar ocells.
    4. anatomia animal Creu.
    5. botànica Enforcadura d’un arbre.
    6. construcció naval Travesser de fusta o ferro de la part alta dels pals de certes embarcacions, que mantenen separades les burdes.
    7. oficis manuals En l’antiga farga catalana, cadascuna de les peces de ferro que en dos sentits perpendiculars travessaven l’arbre central (calaibre) i servien de suport als quatre gavells o segments de cercle que formaven la roda.
    8. tecnologia Peça que té forma de creu i que forma part d’una junta universal del tipus Cardan.
    9. indústria tèxtil Palanca en forma de creu per la qual rep el moviment la maquineta de lliços.
  2. botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Galium cruciatum), de fulles el·líptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
  3. motors Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.