■ cubiculari

Etimologia: del ll. cubiculārĭus, íd., der. de cubicŭlum ‘dormitori’
    masculí història
  1. A l’imperi Romà, serf o llibert adscrit a les cambres de dormir (dites cubicula) dels membres secundaris de la família.
  2. Al regne visigòtic, oficial subaltern al servei de les cambres reials.
  3. A la cort papal, cambrer del papa o d’altres prelats adscrits a oficis particulars.
  4. Als grans monestirs, el qui s’encarregava del parament de les habitacions, funció que sovint exercia el cambrer.