■ cuejar

Partició sil·làbica: cu_e_jar
Etimologia: de cua 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Remenar la cua. El gos cuejava d’alegria.
  2. Durar un cert temps un assumpte o les seves conseqüències. La polèmica per les declaracions del ministre encara cueja.