■ cuer
| | cuera

Partició sil·làbica: cu_er
Etimologia: de cua 1a font: 1803
  1. masculí i femení
    1. En una colla, en una sèrie, el qui va a la cua.
    2. transports Raier que va damunt el tram de la cua del rai i, des d’allí, ajuda a la maniobra.
  2. femení Part de l’arreu de muntar que reté unida la sella a la cua de l’animal.
  3. femení ornitologia
    1. Cuereta.
    2. Ànec marcenc.