■ cuitor
| | cuitora

Partició sil·làbica: cui_tor
Etimologia: del ll. td. coctorium, nom d’un atuell per a coure 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
  1. De bon coure. Llegum cuitor.
  2. pedologia Dit de la terra o dels sòls equilibrats i eutròfics, molt productius.