■ cumulatiu
| | cumulativa

Partició sil·làbica: cu_mu_la_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. cumulatus, -a, -um, participi del ll. cumulare ‘acumular’ 1a font: s. XVII
adjectiu Compost de parts acumulades, format per addicions successives.