■ curador
| | curadora

Etimologia: del ll. curator, -ōris ‘el qui té cura jurídicament’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa. El curador d’aquella edició.
    2. dret Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.
  2. Guaridor.