■ curullar

Etimologia: de curull 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. Curullar un gerro, un got, un plat.
  2. transitiu Omplir enterament el buit d’una cosa. Ha curullat la part de l’armari on encara hi cabien coses.
  3. pronominal geomorfologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.