■ dauradella

Partició sil·làbica: dau_ra_de_lla
Etimologia: de daurada 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. botànica Falguera de la família de les polipodiàcies (Ceterach officinarum), de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, que es fa en roques i parets.
  2. gastronomia Bunyol típic de Menorca fet amb carn picada, pastada amb ous, sucre i mantega i aromatitzada amb llimona i canyella.
  3. ornitologia Daurada grossa.