■ declamatori
| | declamatòria

Etimologia: del ll. declamatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la declamació. Un tema declamatori.
  2. De forma emfàtica i exagerada i de fons banal. To declamatori.