■ declaratiu
| | declarativa

Partició sil·làbica: de_cla_ra_tiu
Etimologia: del ll. declarativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que dona declaració d’alguna cosa, que explana, que elucida. Acte declaratiu.
  2. dret processal Dit del judici que té per finalitat d’obtenir del jutge la declaració de l’existència d’un dret anterior.
  3. gramàtica Dit de l’enunciat o l’oració que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.