■ declinatori
| | declinatòria

Etimologia: del b. ll. declinatorius, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció.
    2. femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent.
    3. femení dret processal La mateixa petició declinatòria.
    1. adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació.
    2. masculí topografia Declinador.