■ defectiu
| | defectiva

Partició sil·làbica: de_fec_tiu
Etimologia: del ll. defectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que manca d’alguna cosa.
  2. especialment gramàtica Dit del nom o del verb al qual manca alguna forma de la declinació o de la conjugació. Ex.: caldre.