■ degotar

Etimologia: de gota 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. intransitiu Caure de gota en gota. La suor li degotava del front. L’aigua degota dels arbres, del sostre.
    1. intransitiu Deixar caure un líquid de gota en gota. Les fulles degotaven de rosada. Aquest càntir té una esquerda i degota. Quan plou, el sostre degota.
    2. transitiu El front li degota suor.