■ dehiscència

Partició sil·làbica: de_his_cèn_ci_a
Etimologia: de dehiscent
    femení
  1. botànica Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors).
    1. medicina Separació natural o espontània d’una part de l’organisme.
    2. dehiscència fol·licular Obertura del fol·licle madur a la meitat del cicle menstrual, que permet el despreniment de l’òvul.