■ deixuplina

Partició sil·làbica: dei_xu_pli_na
Etimologia: del ll. dĭscĭplīna, ‘disciplina, educació’
    femení
  1. Acció de deixuplinar o de deixuplinar-se.
  2. plural Assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagel·lar-se.