■ delimitatiu
| | delimitativa

Partició sil·làbica: de_li_mi_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. delimitatus, -a, -um, participi del ll. delimitare ‘delimitar’
    adjectiu
  1. Que delimita.
  2. Relatiu o pertanyent a la delimitació.