■ delinqüència

Partició sil·làbica: de_lin_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. delinquentia, íd.
    femení
  1. Qualitat de delinqüent.
  2. Fet de delinquir.
  3. delinqüència juvenil dret i sociologia Conjunt d’actes delictuosos i de manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.