■ demostració

Partició sil·làbica: de_mos_tra_ci_ó
Etimologia: del ll. demonstratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. lògica i matemàtiques Derivació d’un enunciat mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
    1. Manifestació exterior de sentiments, d’intencions o de disposicions que hom té o afecta de tenir. Demostracions d’amistat. Demostracions hostils.
    2. Exhibició a tall d’exemple, d’instrucció.
    3. ciències militars Maniobra consistent a portar forces en un punt per intimidar l’enemic o distreure la seva atenció del punt que hom intenta realment d’atacar.