■ denominatiu
| | denominativa

Partició sil·làbica: de_no_mi_na_tiu
Etimologia: del ll. denominativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que serveix per a denominar, que implica denominació. Terme denominatiu.
  2. gramàtica
    1. Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona.
    2. Dit del derivat d’un nom substantiu o adjectiu. Verb denominatiu.