■ denticulat
| | denticulada

Etimologia: del ll. denticulatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té denticles. Fulla denticulada. Motllura denticulada.
  2. heràldica
    1. Dit de la bordura formada per dents d’angles aguts tocant la vora de l’escut, generalment amb els esmalts alternats i diferents del del camper.
    2. Dit de la peça amb els perfils exteriors fornits de dents d’angles aguts, generalment amb els esmalts alternats i diferents del de la peça.