■ desabrigat
| | desabrigada

Partició sil·làbica: des_a_bri_gat
Etimologia: de desabrigar
    adjectiu
  1. Mancat d’abric, no abrigat. On va tan desabrigat, amb aquest fred? Un lloc desabrigat.
  2. marina, marítim Dit de l’ancoratge obert als vents o sense resguard contra ells.