■ desacoblament

Partició sil·làbica: des_a_co_bla_ment
Etimologia: de desacoblar
    masculí
    1. Acció de desacoblar o de desacoblar-se;
    2. l’efecte.
  2. electrònica Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador.