■ desamar

Partició sil·làbica: des_a_mar
Etimologia: de amar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. No tenir l’amor degut a algú o a alguna cosa. Sempre ha desamat els seus pares.
  2. Deixar d’amar. No sabeu que qui prest ama, prest desama?