■ desapropiar

Partició sil·làbica: des_a_pro_pi_ar
Etimologia: de apropiar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer perdre la propietat d’alguna cosa a algú. L’han desapropiat de les terres.
  2. pronominal
    1. Cedir la propietat d’alguna cosa. S’ha desapropiat de la botiga.
    2. figuradament Desapropiar-se de totes les coses mundanes.