■ desarmat
| | desarmada

Partició sil·làbica: des_ar_mat
Etimologia: de desarmar 1a font: s. XIV, Jaume I
    adjectiu
  1. No armat, sense armes. No tinguis por: va desarmat.
  2. heràldica
    1. Dit de l’animal sense ungles.
    2. Dit de l’arbre d’un vaixell sense veles ni cordam.