■ desarrimar

Partició sil·làbica: des_ar_ri_mar
Etimologia: de arrimar
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar arrimat; desarrambar.
    2. pronominal Desarrimar-se de la paret.
  2. pronominal figuradament Cessar d’acollir-se a la protecció d’algú.