■ desballestar

Etimologia: de ballesta
    verb
    1. transitiu Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc.
    2. transitiu figuradament Desbaratar. La pluja ha desballestat tots els plans.
    3. pronominal figuradament Se’m va desballestar la panxa després d’aquell tiberi. La cultura tradicional es desballesta amb les noves formes de vida.
    4. pronominal La rentadora s’ha ben desballestat.
  2. pronominal figuradament Perdre el seny, sofrir pertorbació mental.
  3. transitiu Desfer una nau, un vehicle, etc., per tal d’aprofitar-ne els materials en bon estat.