■ desconjuntar

Etimologia: de conjuntar
    verb
    1. transitiu Desencaixar un os del seu lloc.
    2. pronominal Desconjuntar-se el turmell.
    1. transitiu Destruir, afluixar, les juntures, l’encaix, de les peces que componen un tot.
    2. pronominal Desconjuntar-se una llibreria.