■ descordar

Etimologia: de cordar 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar cordat. No hi ha manera de descordar els botons d’aquesta camisa.
    2. pronominal No et descordis la brusa, amb aquest fred.
  2. pronominal Cessar d’estar cordat. Aquesta americana sempre es descorda.
  3. pronominal Perdre la deguda contenció desfent-se en paraules imprudents, en improperis, etc.
  4. transitiu indústria surera Tallar la unió del suro pelagrí amb el de fer taps amb la destral i fer un tall fi fins a la camisa en el sentit de la generatiu de l’arbre perquè sigui més fàcil d’arrencar la pela del suro.