■ desencaminar

Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_nar
Etimologia: de encaminar
    verb
    1. transitiu Descaminar.
    2. pronominal Descaminar-se.
  2. figuradament
    1. transitiu Induir (algú) a obrar erradament, no rectament. Les males lectures l’han desencaminat.
    2. pronominal Deixar d’obrar rectament algú.